11

Deu persones, vuit nens i dos monitors, queden atrapats en un remot refugi dels Pirineus quan una violenta tempesta de neu talla tots els accessos. Sense electricitat, sense aigua, incomunicats i amb el rescat cada cop més lluny, només els queda esperar… i resistir.
Per assegurar-se que ningú no ha desaparegut enmig del caos, decideixen numerar-se: 7… 8… 9… 10… 11. Hi ha un nen de més. Ningú no sap qui és ni com ha arribat. Però els monitors opten per acollir-ho provisionalment. Tot i així, a mesura que el confinament s’allarga, el misteriós nouvingut es torna més inquietant, agressiu i enigmàtic, sembrant els dubtes i la por entre els nens. I el refugi deixa de ser un lloc segur. Perquè ningú no pot sortir… però tampoc ningú no pot escapar.

Ref: El guionista ribetà Pau Pujol presenta ’11’

Diez personas, ocho niños y dos monitores, quedan atrapados en un remoto refugio de los Pirineos cuando una violenta tormenta de nieve corta todos los accesos. Sin electricidad, sin agua, incomunicados y con el rescate cada vez más lejos, solo les queda esperar… y resistir.
Para asegurarse de que nadie ha desaparecido en medio del caos, deciden numerarse: 7… 8… 9… 10… 11. Hay un niño de más. Nadie sabe quién es ni cómo ha llegado. Pero, los monitores optan por acogerlo provisionalmente. Aún así, a medida que el confinamiento se alarga, el misterioso recién llegado se vuelve más inquietante, agresivo y enigmático, sembrando las dudas y el miedo entre los niños. Y el refugio deja de ser un lugar seguro. Porque nadie puede salir… pero tampoco nadie puede escapar.

Ten people—eight children and two supervisors—find themselves trapped in a remote mountain refuge in the Pyrenees when a violent snowstorm cuts off all access. Without electricity or water, completely cut off from the outside world, and with any hope of rescue growing increasingly distant, they have no choice but to wait… and endure.
To ensure that no one has gone missing amidst the chaos, they decide to count off: 7… 8… 9… 10… 11. There is one child too many. No one knows who he is or how he arrived. The supervisors decide to take him in for the time being, but as their confinement drags on, the mysterious newcomer becomes increasingly unsettling, aggressive, and enigmatic—sowing doubt and fear among the children. The refuge is no longer a safe haven; for while no one can leave, no one can escape, either.